des de la finestra del menjador

No se puede escribir mejor!!!

Des del sofà del pis. L’he vist. He vist aquesta estampa i ho he vist clar: avui. No puc esperar més: avui em ve de gust començar a escriure aquesta aventura i compartir-la amb tu i amb tothom qui vulgui llegir-me. No sé massa bé quina forma prendrà tot això, si acabarà sent una mena de quadern de bitàcora o si m’acabaré limitant a explicar les meves experiències a l’escola… La veritat és que l’únic que sé és que m’agradaria que es convertís en una trena entre la narració i la reflexió, que em permeti posar-vos el dit al nas o a l’orella es de lluny —Nasi, sé que ho trobes a faltar.

No trobeu que és preciosa? Els records que m’havien quedat d’un viatge fugaç de dos dies, em deien que Brussel·les era una ciutat grisa plena de magasins fets aparadors de fonts de xocolata. Des que l’he trepitjada, no…

Ver la entrada original 323 palabras más

Anuncios